La mare dels meus fills, Mariona, tenia uns somnis recurrents des que ens havíem casat, aleshores feia quinze anys. Al matí em deia «aquesta nit he tingut un d’aquells somnis» i me’l contava. Els somnis, d’un realisme inusual, no eren sempre iguals, però tenien com a elements comuns que se situaven en ambients que semblaven d’uns segles enrere. En uns ella portava unes cartes secretes per carrers deserts, de nit i sense llum, li semblava que a uns conspiradors. En altres, veia una cripta d’una catedral amb estàtues de marbre blanc, o baixant a la porta d’entrada a una gran església romànica fosca amb uns domassos extraordinàriament rics, o es veia ella mateixa en un claustre, o fent un pelegrinatge per un riu, amb ases i vestida «molt antiga i senzilla», travessant el riu, dormint en una balma del camí, passant a prop d’un volcà adormit, etc. Altres nits somniava amb carrers d’un poble amb cases de color ocre, com les del Piemont o la Llombardia. El meu record és aquí més desdibuixat, però també parlava d’una ermita dedicada a la Santíssima Trinitat, situada en una vall entre tres turons.
700è aniversari de l’execució de Gilhem de Belibasta. 1321-2021.
Diumenge, 24 d’octubre del 2021 és la data més probable del 700è aniversari de l’execució a la foguera de la Inquisició Catòlica del darrer càtar històric conegut, Gilhem de Belibasta, a Vila-Roja de Termenés, a Occitània molt a prop de la Catalunya del Nord.
Diu la tradició que, poc abans de morir, Belibasta va afirmar: «Al cap de set-cents anys florirà el llorer».
La religió dels bons homes i les bones dones, perfectes o càtars es caracteritzava per compartir la fe en el Crist de l’època romana i la creença en la reencarnació.
Avui dia, uns terapeutes ajuden els seus pacients a sanar les ferides de l’inconscient, que poden provindre de vides anteriors. Són els practicants de la Teràpia de Vides Passades (TVP) i la Teràpia de la Possessió Espiritual (TPE).
Hi ha un coneixement comú, doncs, que han compartit, entre d’altres,seguidors de laCàbala jueva, els gnòstics, alguns primers pares de l’Església Cristiana, els musulmans sufís, els cristians càtars, i, en aquests temps, els terapeutes de l’ànima, i és que totes aquestes persones ens han ajudat o ens ajuden a entendre que som ànimes i que anem de cos en cos.
Vaja el present missatge com a homenatge a totes aquelles persones que, a través del temps i sigui quina sigui la comunitat o la condició a la qual pertanyen, han ajudat o ajuden a la Humanitat a comprendre millor i a fer-nos evolucionar en la realitat espiritual.
A la comprensió per l’experiència i El Testimoni d’Evelyn en llengua occitana.
Us informem que està disponible pels internautes en llengua occitana el document A la comprensió per l’experiència i El Testimoni d’Evelyn, que són fragments de l’obra de Brian Weiss, Doctor en Psiquiatria i terapeuta de vides passades. Els enllaços d’ambdós documents són accessibles desde de la pàgina de Cites i testimonis, en cadascuna de les llengues en que aquests documents estan disponibles.
Placa dedicada al Passeig del càtar Gilhem de Bélibaste, a Sant Mateu (Baix Maestrat), per Llapissera, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=18984143
Aquestes traduccions coincideixen amb el set-cents aniversari de la mort del darrer membre històric conegut de la religió dels anomenats bons homes i les bones dones, perfectes o càtars, Gilhem de Belibasta, a Vila-roja de Termenés, cremat a la foguera de la Inquisició Catòlica. Fou l’any 1321 en una data que està establerta diferentment segons les fonts, que podria ser el 24 d’agost o el 24 d’octubre. Hi han els que afirmen que poc abans de morir ell va enunciar la següent profecia: «Al cap de set-cents anys, florirà el llorer».
Occitània va ser una nació que va perdre la seva integritat i les seves llibertats tot defensant una fe que combinava la creença en el Crist de l’època romana i la reencarnació. Volem facilitar amb aquestes traduccions que les persones de la nació occitana que recorden aquest fet se n’adonin que actualment hi ha uns terapeutes al Món que ajuden els seus pacients a sanar les ferides del seu inconscient, fins i tot provinents de vides anteriors. Coincideixen en el coneixement d’aquest àmbit de la realitat tant bona part dels avantpassats dels occitans com aquests terapeutes de l’ànima.
A més, el coneixement de la veritable cultura i història de cadascuna de les nacions del nostre planeta és un patrimoni comú de l’entera Humanitat que s’ha de procurar preservar per a que els practicants de les teràpies de l’ànima tinguin més ben documentada les circumstàncies del passat de les ànimes dels diferents pacients sotmesos a regressió, així com de les ànimes desencarnades que habiten cossos aliens i que han de ser readreçades en el seu camí d’evolució espiritual.
Agraïm un cop més al Professor Federico Merino la seva bona labor i al Cercle d’Agermanament Occitano Català (C.A.O.C.) l’haver-nos facilitat la seva disponibilitat.
Equip del web «En cos i ànima». Diumenge, 15 d’agost del 2021.
Els enllaços de les traduccions novament disponibles a l’occità són els següents:
A la compreneson per l’experiéncia(A la comprensió per l’experiència). Lo Doctor en psiquiatria Brian Weiss relata las seiunas investigacions inicialas a la recèrca de referéncias sus la reencarnacion après los sieus primièrs passes en la tecnica de la terapia de vidas passadas. Brian Weiss. Through Time into Healing (A travèrs del temps en la guarison). Traduccion a l’occitan d’aprèp la version anglesa originala: Federico Merino.
La mare dels meus fills, Mariona, tenia uns somnis recurrents des que ens havíem casat, aleshores feia quinze anys. Al matí em deia «aquesta nit he tingut un d’aquells somnis» i me’l contava. Els somnis, d’un realisme inusual, no eren sempre iguals, però tenien com a elements comuns que se situaven en ambients que semblaven d’uns segles enrere. En uns ella portava unes cartes secretes per carrers deserts, de nit i sense llum, li semblava que a uns conspiradors. En altres, veia una cripta d’una catedral amb estàtues de marbre blanc, o baixant a la porta d’entrada a una gran església romànica fosca amb uns domassos extraordinàriament rics, o es veia ella mateixa en un claustre, o fent un pelegrinatge per un riu, amb ases i vestida «molt antiga i senzilla», travessant el riu, dormint en una balma del camí, passant a prop d’un volcà adormit, etc. Altres nits somniava amb carrers d’un poble amb cases de color ocre, com les del Piemont o la Llombardia. El meu record és aquí més desdibuixat, però també parlava d’una ermita dedicada a la Santíssima Trinitat, situada en una vall entre tres turons.
Us informem que està disponible pels internautes en llengua occitana 
