Tipus de karma, karma col·lectiu, fama, objectiu i perdó. Cites dels savis.
A través del cos dels pacients del Doctor Brian Weiss sotmesos a regressió hipnòtica, no només es pot accedir al passat de la seva ànima a la recerca d’un fet traumàtic, sinó que també ànimes de diferents savis o mestres poden intervenir per transmetre al terapeuta explicacions sobre l’evolució espiritual.
En el següent relat es concatenen diverses cites de savis donant la seva explicació sobre els diferents tipus de karma, incloent el karma col·lectiu, passant per la qüestió de la fama, i la necessitat de perdonar i ser perdonat.
Cites dels savis.
A vegades els missatges no són tan psicològics i semblen procedir d’una font més tradicional, més didàctica.
L’estil és una mica diferent, gairebé com si es tractés d’un dictat.
–Hi ha diversos tipus de karma, deutes per saldar. El karma individual correspon a les propies obligacions de l’entitat, que només a ella pertanyen. Però també hi ha un karma col·lectiu, els deutes del grup, i hi ha diversos grups: religions, races, nacionalitats, etc. En un nivell més ampli, està el karma planetari, que afecta el destí del planeta i les seves conseqüències. En el karma col·lectiu, no només hi ha deutes individuals acumulats i sedimentats, sinó que les seves conseqüències acaben per atribuir-se al grup, al país o al planeta. L’aplicació d’aquest karma col·lectiu determina el futur del grup o del país. Però també s’aplica a l’individu que es reencarna dins del grup o del país, o al mateix temps o en una època posterior dins d’un altre grup o país, encara que no fos el seu anterior…
L’acció es converteix en una acció correcta quan es porta a terme al llarg del Camí, mitjançant el sender que condueix a Déu. La resta de camins acaben sent falses sendes o miratges, i l’acció que s’hi duu a terme no és l’acció correcta. Així doncs, l’acció correcta estimula l’espiritualitat de la persona i la seva recuperació. Tota acció que afavoreixi la justícia, la misericòrdia, l’amor, la saviesa i tots els atributs que anomenem divins o espirituals és inevitablement una acció correcta. El fruit d’una acció correcta és la meta desitjada. Els fruits de les accions que es duen a terme pels altres camins són transitoris, il·lusoris i falsos. Són fruits temptadors i enganyosos, però no són el que realment desitgem. Els fruits d’una acció correcta abasten tots els nostres objectius i anhels i tot el que necessitem i desitgem.
La fama és un bon exemple. Tot aquell que persegueix la fama com una meta a la vida, probablement l’obtindrà durant un temps, però aquesta fama serà passatgera i insatisfactòria. No obstant això, si la fama arriba d’una manera espontània, com a resultat de l’acció correcta, una acció al llarg del Camí, aquesta fama es conservarà i serà veritable, encara que per a la persona que es troba en el Camí això no serà important. Heus aquí la diferència entre el desig egoista de fama, per part de la persona, i la fama no buscada i no desitjada, que és el resultat de l’acció correcta. La primera és il·lusòria i efímera. La segona és real i duradora, i és fidel a l’ànima. En el primer cas s’acumula al karma, i cal saldar-lo, en el segon no.
De vegades els missatges se succeeixen com espurnes i són molt concisos.
–L’objectiu no és guanyar sinó obrir-se.
Després, com si els tornés a tocar el torn, els missatges són de nou més psicològics i adquireixen la forma d’impressions que se succeeixen una darrere l’altra, com centelleigs.
–Déu perdona, però també has de ser perdonat pels altres, i has de perdonar-los a ells. El perdó també és una responsabilitat teva. Has de perdonar i ser perdonat. La psicoanàlisi no repara els danys. Has d’anar més enllà de l’enteniment i realitzar canvis, millorar el món, arreglar les relacions, perdonar els altres i acceptar el seu perdó. És sumament important perseguir la virtut sense descans, només parlar-ne no és suficient. Entendre amb l’intel·lecte i no aplicar un remei tampoc és suficient. Però expressar l’amor sí que ho és.
Doctor Brian Weiss. Only Love Is Real (Només l’amor és real). Traducció al català de la primera edició castellana en rústega de l’Editorial Vergara. Pàgines 91-93.
Correcció respecte la versió anglesa original: Loto Perrella.