Retorn a la pau. Entrevista a Brian Weiss.

Retorn a la pau. Entrevista a Brian Weiss.

Revista Athanor. Número 35. Setembre-octubre de 2002. Pàgines 15-18.

Retorn a la pau. Entrevista a Brian Weiss.

Entrevistador: Josep Agustín. Intèrpret: Loto Perrella. Fotògrafa: Natalia Campoy.

El Doctor Brian Weiss. Foto: Natalia Campoy.

Com estar en pau amb un mateix i, per consegüent, amb tot és potser la fórmula màgica més cercada des de sempre per l’ésser humà. En ésser rebut pel doctor Brian Weiss a l’hotel i durant tota l’entrevista vam estar acompanyats per la tranquil·litat, el bon humor i el caràcter atent d’aquesta persona.

La conversa es va aconduir mitjançant el seu treball en el camp de les regressions i altres aspectes, alguns fenomènics, d’actualitat.

En les seves paraules hi escoltem una afirmació íntegra: «L’Amor i la Compassió són dos ingredients essencials per a aconseguir diluir la por…». Realment una bona fórmula per a estar en Pau.

–Doctor Weiss, la seva labor en el camp de les regressions és molt reconeguda internacionalment. Vostè és un metge prestigiós en el camp de la psiquiatria biològica. Es va formar en la medicina convencional. La vida després de la mort, les paraules ànima, esperit, energia, mestres, no pertanyien llavors al seu vocabulari professional. Quin va ser el catalitzador que el va portar a començar per les regressions?–

–El que diu és molt exacte. No vaig aprendre res d’això a l’Escola de Psiquiatria, però l’experiència amb Katherin de la qual es parla en Many Lives, Many Masters (Moltes vides, molts mestres) va ser l’inici del canvi. I, des de llavors, 1988, he fet regressions amb més de 3.000 pacients: uns 3.500 en teràpies individuals en la meva consulta; però, considerant els tractats en grups, molts més. En ciència un dels principis bàsics consisteix en observar sense jutjar; s’observa sense esperar resultats. Quan es fan observacions, s’estableixen hipòtesis i d’aquesta manera es desenvolupen les teories científiques. Mentre feia aquestes observacions amb Katherin, observava en altres pacients els fenòmens que calia estudiar, que no es podien deixar de banda. Hi havia gent que durant la regressió parlava en idiomes estrangers que mai no havien après i gent que coneixia dades i informació sobre ells mateixos d’uns altres temps i altres llocs i també detalls històrics que mai no havien estudiat; fins i tot trobaven informació de les seves pròpies tombes en els registres antics de les seves ciutats. I al mateix temps milloraven en la seva situació de salut: desapareixien els símptomes, desapareixien les pors. Així que observava uns canvis impressionants en els meus pacients en tots els nivells. Com a científic havia d’estudiar aquestes coses i desenvolupar hipòtesis. D’aquesta manera vaig anar canviant la meva actitud. Ara entreno a centenars de terapeutes cada any per a seguir endavant amb aquest treball i ells aconsegueixen els mateixos resultats que vaig trobar jo.–

–Què va significar la trobada amb Katherin en la seva vida laboral, familiar i social?–

–Em va causar uns canvis molt grans en tots dos sectors de la vida, laboral i personal. En el treball van començar a parlar de mi i a ocupar-se de mi a tot el món i van arribar pacients de tot arreu del món a la meva consulta per a rebre aquest tipus de teràpia. També en la meva vida personal van canviar els valors com a resultat d’aquest treball. Vaig descobrir que la mort no existia i que per consegüent no havia de tenir-li tanta por. I que no ens emportem les nostres coses amb nosaltres quan morim. Els meus valors van canviar, les relacions humanes personals es van tornar més importants, vaig desenvolupar un sentiment de pau i de tranquil·litat i vaig aprendre a meditar. Aquestes coses van canviar la meva vida.–

D’esquerra a dreta: La intèrpret Loto Perrella, el Doctor Brian Weiss i l’entrevistador Josep Agustín. Foto: Natalia Campoy.

–Ha escrit diversos llibres sobre aquest tema, entre ells Many Lives, Many Masters (Moltes vides, molts mestres) i Only Love is Real (Només l’amor és real). Centenars de persones s’han beneficiat del seu treball i s’han format amb vostè. En què consisteix una regressió?–

–En un tornar enrere en el temps, en un estat de concentració i relaxació profundes i recordar esdeveniments i experiències del passat. Poden ser d’abans-d’ahir –això també és una regressió–, de la infantesa, del període prenatal o de vides passades o d’experiències espirituals. Ahir va haver-hi una conferència important aquí a l’Hotel Mayestic; hi havia unes quatre-centes persones. Vam fer un exercici de grup i més de la meitat dels assistents van recordar vides passades. No són difícils de fer les regressions, i és segur. Va ser un taller de cinc hores i la gent va tenir experiències extraordinàries; després les van comentar entre ells.–

–En el seu llibre Many Lives, Many Masters (Moltes vides, molts mestres), Katherin, la seva pacient, entra en contacte amb els seus mestres en un estat d’hipnosi induït. És possible viure aquesta experiència de manera voluntària?–

–Sí, molta gent ho fa. En el taller d’ahir, diverses persones en estat d’hipnosi en regressió profunda van tenir experiències. Tots tenim actituds mediúmniques. Tots podem rebre missatges, de vegades dels nostres éssers estimats que ja han mort, de nivells més elevats, de mestres, perquè tots estem relacionats. És una sola energia i una sola consciència. Amb entrenament podem connectar amb aquesta energia superior i aquesta consciència superior. Allò que Katherin va fer en aquell moment a mi em va semblar extraordinari, però molta gent pot fer-ho.–

–Des dels anys 40 o 50 la humanitat ha experimentat canvis científics i culturals, de tot ordre, molt ràpids. En aquests moments, amb l’era d’Internet, tota la informació, bona i dolenta, està al nostre abast. Medicina alternativa, ecologia, espiritualitat, són paraules que formen part del vocabulari de gairebé tothom. Què pot significar per a l’ésser humà ser conscients d’aquestes realitats de les quals ens està parlant?–

–El positiu d’això és que es pot compartir informació i coneixements molt ràpidament, però hi ha també aspectes negatius: no ens deixen temps d’aprofundir, de meditar, perquè contínuament estem bombardejats per factors externs. No penso que sigui bo ni dolent: és una altra tecnologia, com els telèfons mòbils que contínuament estan interferint en la nostra vida, però que de vegades poden ser útils. Tot s’ha d’utilitzar amb moderació i equilibri; tot el que es fa en excés no pot ser saludable. Trenta minuts a Internet pot ser útil i anar bé, però vuit hores seguides, ho dubto molt.–

–Què és per a vostè l’espiritualitat?–

–Per a mi significa una consciència superior; una consciència i un coneixement superior que és la nostra veritable naturalesa. Teilhard de Chardin va dir que no som éssers humans que tenim una experiència espiritual aquí, sinó que, per contra, som éssers espirituals que estan tenint una experiència humana. Esperit es refereix a l’ànima i es refereix a una consciència superior. És important que ens concentrem més sobre aquests valors superiors perquè és per això que som aquí a la Terra. Hi ha qui diu que ens estem tornant més violents i que no estem progressant des del punt de vista espiritual i els mitjans de comunicació sovint fan veure les coses pitjors del que són perquè tenim immediatament la notícia del que està passant a tot el planeta. En temps passats potser mai no ens hauríem assabentat de les coses que succeïen en llocs llunyans o haurien trigat mesos o anys a arribar fins nosaltres. Per això penso que estem fent progressos, encara que la tecnologia de vegades fa pensar que no és així. Crec que hi ha un munt de gent espiritual en el món, bona gent. Però un petit nombre de persones malvades amb disponibilitat tecnològica pot fer molt de mal.–

–Des de temps molt antics l’home ha deixat senyals en totes les cultures d’aquests signes d’espiritualitat. Per què creu que, per exemple a la religió cristiana, en el 500 després de Crist en un Concili se suprimeixen paraules com «reencarnació»?–

–Crec que va haver-hi una raó específica per això. És una raó política. Els governs i especialment el govern de l’Església, volien major control sobre la gent. En el cristianisme es va abolir la paraula «reencarnació» perquè pensaven que, sense l’amenaça del dia del Judici Final, a la gent no hi hauria manera de controlar-la. Jesús creia en la reencarnació, aquesta és la ironia, la gran ironia, perquè hi ha diverses referències d’ella a la Bíblia, i és curiós que per raons polítiques les idees de Jesús en aquest camp van ser ignorades i canviades, modificades. Sempre hi ha hagut dificultats amb els polítics; no és cap novetat, encara avui.–

–Va tenir l’honor de conèixer i treballar amb Elisabeth-Kübler-Ross, una persona compromesa amb l’acompanyament de la mort. Pot comentar alguna cosa?–

–Ella era una amiga, ens vam fer amics i em va parlar sobre moltes d’aquestes coses. No sols va treballar en aquestes fases de la malaltia i la mort; va fer molta més feina. Va ser la pionera de les experiències properes a la mort; es va convertir en una experta en analitzar els dibuixos que feien els nens i adults que s’estaven morint. Creia també en la reencarnació i en les vides passades, estàvem d’acord en totes aquestes coses.–

–Sabem que vostè està treballant en aquests moments als Estats Units amb el prestigiós parapsicòleg James van Praagh. Quin tipus de treball realitza?–

–És un mèdium que canalitza missatges i jo com a psiquiatre estic estudiant la consciència humana, intentant esbrinar de quina manera es poden canalitzar missatges i rebre informació de gent que ni s’ha vist ni es veu. (Ahir, en el taller que vam fer, diverses persones van canalitzar, van rebre missatges d’éssers estimats; fins i tot una persona va rebre missatges d’una altra que havia treballat amb ella, però que no havia conegut mai. Missatges molt detallats, amb noms i llocs, de gent que havia mort.) Llavors, si ell pot fer aquesta canalització, tots podem fer-la. Ell, a causa del seu entrenament, pot fer-la sempre que vulgui, mentre que per a la major part de nosaltres és una cosa aleatòria; pot ser o no ser.–

–Quan una persona pot canalitzar o és conscient d’una vida passada, què succeeix, què fa amb aquesta informació? El planeta, en quin moment es troba de treball, a nivell grupal?–

–Això ajuda a les persones. Per exemple, els qui parlen amb els éssers estimats s’adonen que la mort no existeix perquè l’ànima continua existint i pot comunicar-se amb persones que continuen tenint el seu cos físic. Això ajuda a les persones que pateixen per l’absència d’aquests éssers estimats. A nivell global, això ens pot ajudar a adonar-nos que aquesta és casa nostra, el planeta és casa nostra, i que hem de cuidar-la, perquè quan ens reencarnem tornarem aquí, i hem de mantenir la nostra casa habitable. No podem destruir l’aire, l’aigua i les condicions de vida perquè no són només els nostres fills i néts els qui viuran aquí: és que nosaltres mateixos tornarem.–

–De vegades es produeixen fenòmens físics com els cercles de les collites, els crop circles. Quina relació adverteix o què pensa vostè sobre aquest tema?–

–Els he vist a Anglaterra i he parlat amb un dels pagesos, dels propietaris de la terra. Aquest agricultor és un home molt senzill i honrat. Està convençut que cap ésser humà hauria pogut crear aquests cercles –i ell és un professional, un agricultor– per la manera en què l’ordi està doblegat, però no trenca l’espiga, i pel temps emprat. A Anglaterra a l’estiu la nit és molt curta i aquests cercles en les collites, que són molt complexos, apareixien en molt poques hores. I quan hi ha hagut gent que ha volgut imitar-los, reproduir-los, n’ha tret unes còpies molt dolentes, molt bastes, d’aquests cercles. I no queden senyals ni de rodes de tractors ni de màquines ni res. No sabem què passa amb aquests cercles, però el que sabem és que no estan fets per éssers humans, no físicament com a mínim.–

El Doctor Brian Weiss fullejant un exemplar de la revista Athanor. Foto: Natalia Campoy.

–És una perfecta geometria sagrada.–

–Sí, exacte. I es fa en molt poques hores. No hi ha petjades o senyals de tractors. Encara no hi ha una explicació científica. L’única cosa que sé és que els éssers humans ara com ara no ho poden fer. És el treball d’alguna altra força o energia. No necessàriament ha de ser extraterrestre; pot ser una energia mental o alguna energia electromagnètica que no comprenem o comunicacions d’altres fonts. L’única cosa que sé és que el fenomen no és provocat per éssers humans.–

–En aquests moments els éssers humans estan en condicions òptimes per a tenir una comprensió més elevada de la seva missió en el planeta. Al mateix temps existeixen els desastres més grans, les guerres més sagnants, els atemptats més greus. Com és la seva percepció sobre aquest tema?–

–La tecnologia està avançant molt ràpidament. Els éssers humans sempre han estat violents, sempre hi ha hagut guerres, però ara les armes són molt més efectives. Les armes biològiques són molt més perilloses que les llances. Hi ha una espècie de cursa entre el desenvolupament tecnològic i el desenvolupament espiritual. Espero que la gent espiritual la guanyi.–

–En el seu llibre Many Lives, Many Masters (Moltes vides, molts mestres), en un passatge, Katherin canalitza un mestre i parla de la por com un gran malbaratament d’energia. A què té realment por l’ésser humà?–

–Tenim moltes pors, tenim por a la mort, a la vida, al fracàs, a la malaltia, a la pèrdua, a no ser estimats, a no ser acceptats per la col·lectivitat. Tenim un autoservei de pors, no és només una por, és por en general. Hem de trobar-nos molt més en l’amor i la compassió, perquè l’amor i la compassió poden dissoldre la por.–

–Hem parlat del passat, del present. Quins projectes té per al futur?–

–Ara hi ha cinc llibres en castellà. El quart llibre, Messages From The Masters (Els missatges dels savis), és molt important per a mi. El cinquè és sobre el mateix tema, però més artístic: parla del què cal fer per al planeta –les coses de les quals hem estat parlant, i de les coses que cal fer per al planeta–. Hi ha molta pressió per part dels editors perquè escrigui més, però no escriuré fins que tingui alguna cosa a dir. Ara estic visitant molts països per parlar d’aquests temes de l’amor, la immortalitat, la compassió. La meva intuïció em diu que això és important, però els resultats resten fora del meu abast. El que puc fer és oferir i donar. Els resultats depenen d’un nivell superior. Aquest nivell superior em farà saber quins són els projectes per al futur quan arribi el moment. Ara com ara, és compartir aquestes recerques amb el major nombre possible de persones. Estic segur que hi haurà molts més projectes per al futur, però prefereixo viure el moment present. Si visc ara de manera correcta ocupant-me del present, el futur s’anirà organitzant. Aquesta és una altra por: tenim por al futur.

Els missatges són finalment els mateixos: sabem les respostes, sabem el què cal fer, però som una espècie molt tossuda. Fer-ho és molt més difícil que saber-ho.–

–Doctor Weiss, moltes gràcies.–

–Moltes gràcies a vosaltres per l’oportunitat.–