La Ment: una entrevista amb el Dr Michael Newton, per Mary Arsenault.
Wisdom Magazine.
In Memoriam, Michael Newton (1931-2016).
Dimecres, 1 de desembre del 2004.
El 1994, la vida tal com la coneixem, amb totes les seves preguntes angoixants de per què som aquí i cap a on anem, va arribar a la seva fi amb la publicació de Viatge de les Ànimes, del Dr. Michael Newton. En aquest llibre, que era la culminació de més de 20 anys d’investigació amb la regressió hipnòtica de més de 7.000 clients en el seu Vida entre vides, el Dr. Newton presenta alguns descobriments sorprenents sobre la nostra existència contínua en el terreny espiritual després de la mort física. Entre aquests descobriments es troba: què se sent en morir, que es veu i se sent immediatament després de la mort, la trobada dels nostres guies espirituals, l’origen i significat de les ànimes bessones, el propòsit de la vida, i les manifestacions de un «creador». En el seu primer llibre va utilitzar l’estudi de 29 casos, va traçar la seqüència dels esdeveniments que experimenta una ànima des del moment de la seva mort física fins a la seva decisió de tornar una altra vegada al pla físic.
En el segon llibre, El Destí de les Ànimes, publicat el 2000, i classificat com «el Millor Llibre Metafísic de l’Any» a la fira del llibre Book Expo de Chicago, el Dr. Newton explora amb més detall el funcionament interior de l’àmbit espiritual amb la presentació d’altres 67 casos. Els temes tractats inclouen els plànols astrals, els sistemes grupals d’ànimes i la dinàmica de comunitat, el consell dels ancians, el progressar de l’ànima, les línies del temps, les eleccions del cos, com els esperits es comuniquen amb els vius, i molt més. Aquests dos llibres, que han estat els dos best-sellers i traduïts a més de vint idiomes, inclouen allò que es pot considerar una guia del viatger al regne espiritual.
El Dr. Newton, ara retirat, ha entrenat a altres hipnoterapeutes durant anys en les tècniques que ell utilitza per induir la regressió hipnòtica a la vida entre les vides. El seu últim llibre, La Vida entre Vides: Hipnoteràpia per a la Regressió Espiritual escrit per practicants i publicat per Llewellyn Publications, és una guia pas a pas en la metodologia i les paraules clau utilitzades per facilitar la regressió hipnòtica als regnes espirituals. Basat sobretot en estudis de casos nous i més recents, el llibre serà interessant també per als no practicants familiaritzats amb el treball del Dr. Newton, desitjosos de més informació sobre la vida entre les vides.
Aquests tres llibres junts representen la trilogia completa del que es pot descriure com el progrés més sorprenent, transformador i innovador del coneixement mai no presentat a la raça humana. En les proves científiques de reproductibilitat més recents, els resultats de la investigació del Dr. Newton han estat verificats per altres hipnoterapeutes de la Vida entre Vides (LBL) localitzats arreu del món.
El Dr. Newton, psicòleg assessor, mestre hipnoterapeuta, ensenyant i autor, és també el fundador de la Society for Spiritual Regression, una organització internacional creada amb l’objecte d’entrenar a hipnoterapeutes experimentats en les tècniques utilitzades per a la regressió a la vida entre vides.
–Segons la informació, vostè va topar amb la regressió a la vida entre les vides per casualitat, a través d’una sessió rutinària d’una regressió amb hipnosi a una vida passada. Quines van ser les circumstàncies que van facilitar aquest descobriment?–
–Bé, un dia va vindre cap a mi una dona amb un problema de depressió, dient que se sentia aïllada de la societat i que sentia una terrible enyorança d’estar amb els seus vells amics. Li vaig preguntar si aquests vells amics que ja no estaven eren amics de la infantesa, i va dir que no, que no els veia en la seva vida ordinària, només en els somnis. La vaig posar en hipnosi profunda i li vaig preguntar si aquests amics que trobava a faltar eren potser persones que hi hagués conegut en algun moment de la seva vida adulta. «No», va dir. Eren potser amics d’infantesa que ja no estaven? «No», va dir novament. Comencem llavors a explorar diverses vides passades i van aparèixer un parell d’aquests estimats amics. Però ella seguia dient que no havia vist la major part d’ells i que el que realment desitjava era veure’ls a tots junts. Segons ella, això era el que la feia sentir tan aïllada. Arribats a aquest punt, jo no tenia ni idea d’on estàvem i començava a sentir-me frustrat. No m’adonava que es tractava d’una dona altament receptiva que estava aprofundint d’una manera que, com vaig comprendre més tard, era la manera apropiada de portar a una persona al que jo anomeno un estat supraconscient. Sense adonar-me’n, havia utilitzat amb ella paraules que més tard vaig descobrir que eren «paraules clau» per facilitar el procés de regressió espiritual. En aquest exemple es tractava de la paraula «grup». Finalment li vaig preguntar si hi havia hagut un temps de la seva existència en què no s’hagués sentit sola perquè estava amb el seu «grup» d’amics, i immediatament va exclamar: «¡SI!» Així que simplement li vaig dir que anés cap aquí i en l’instant següent, estava amb els ulls tancats i rient, indicant cap a la paret del meu despatx i dient «Ara els estic veient a tots!» Li vaig preguntar on ens trobàvem –¿estàvem en una vida passada?– «No, sóc al món dels esperits», va dir. Això em va obrir la porta. Ja havia estat implicat en regressions a vides passades, cosa que mai abans no havia utilitzat en la meva consulta tradicional, així es podia dir que estava a punt per «entrar en acció» pel que fa al treball metafísic. No obstant això els resultats d’aquesta sessió van produir un canvi radical en mi. Vaig quedar obsessionat amb el que havia succeït, escoltant la cinta un i altre cop, afinant amb altres clients, i lentament aquest complex trencaclosques va començar a prendre forma.–
–I la comunitat acadèmica com va rebre la seva feina?–
–Quan vaig fer aquest descobriment que era possible arribar a la ment i l’ànima immortal de les persones mitjançant la hipnosi profunda, no li vaig parlar a ningú del tema. Naturalment, la gent amb la qual treballava ho sabia i ho va explicar als seus amics, molts dels quals es van convertir en clients, però no vaig assistir a congressos metafísics, no vaig anar a les llibreries a la recerca de material metafísic –no volia estar condicionat o influït per res–. Senzillament, treballava només intentant lligar caps. La major part de la investigació la vaig fer en els anys ’60 i ’70, i no vaig començar a escriure Viatge de les Ànimes fins als ’80. Em va prendre força anys escriure el primer llibre, perquè mai abans s’havia escrit res semblant i jo volia que es comprengués bé el tema. Quan finalment el vaig publicar i els meus antics col·legues el van veure, ¡van pensar que havia perdut el cap! No podien creure-s’ho! Alguns van quedar fascinats, sobretot els que treballaven amb hipnoteràpia, però en general no és un tema que interessi als psicoterapeutes molt convencionals. La gent que realment va acceptar la meva feina va ser el públic en general que volia saber com era la vida a l’altra banda, com és el propòsit de ser aquí, per què havien escollit el cos que tenien, etc.–
–Per a la major part de la gent, tradicionalment ha estat la Religió que ha cobert aquesta necessitat d’informació relacionada amb el més enllà. Abans de la seva investigació ¿tenia creences religioses o conviccions concretes?–
–No, no era membre de cap religió o institució i, francament, sentia rebuig cap a elles, i d’alguna manera encara ho sento, si bé respecto la fe de les persones perquè és allò que ens sosté. La meva vida religiosa, si de cas, consistia en la recerca filosòfica i l’interès per la reencarnació. Es podria gairebé dir que era ateu i ha estat curiós per a mi pensar per què he estat «escollit» per qui sigui qui fa la selecció, per fer aquesta feina i revelar aquesta informació al públic. No puc pensar en ningú menys qualificat. No obstant això, des de la meva investigació, els meus clients m’han donat una nova base de creences espirituals i jo els hi dec molt.–
–Com podia estar segur que el que la gent deia era una experiència espiritual autèntica i no una fantasia que s’estiguessin inventant?–
–Bé, una de les coses principals que un investigador seriós ha de fer, és no suggerir mai una resposta a una pregunta. Això causa prejudicis. Jo tractava cada cas com si estigués escoltant la informació per primera vegada. Mai feia preguntes del tipus: «Veus això?», Sinó més aviat preguntava «¿Què és allò que veus?». Efectivament al principi tenia por que potser la gent estigués fantasiant, tot i que sabia que a la hipnosi profunda això no passa. La gent simplement no fantasieja. Les seves ments estan massa organitzades. El que em va convèncer a seguir amb la investigació va ser la coherència dels informes. Estava sorprès que, independentment de la religió, cultura o nacionalitat de les persones, quan es trobaven en hipnosi profunda, tots em deien les mateixes coses. A més, en els anys passats he entrenat a altres persones arreu del món perquè facin aquesta feina, i els seus resultats són els mateixos que els meus. Aquesta és una validació real i estic encantat amb això.–
–Parlant de les conviccions religioses dels seus clients, ha trobat si les seves creences pateixen algun tipus de canvi després d’experimentar la seva vida entre vides sota hipnosi?–
–A vegades, quan un cristià, per exemple, entra per primer cop en el regne espiritual i veu algú que va cap a ell, dirà alguna cosa com «Veig a Jesús que camina cap a mi!» Sóc molt pacient amb les persones, i acurat amb les seves creences religioses. Els dic «Això és meravellós! Deixem que aquest ésser s’acosti una mica més i digues-me allò que veus.» No obstant això, a mesura que l’ens s’apropa canvien d’opinió i diuen «No, no és Jesús, és tal persona», que podria ser un amic o el seu guia espiritual. Després de la sessió molts es desperten plorant d’alegria, agafant amb força les seves cintes enregistrades. Allò que és més significatiu per a ells és saber que més enllà de qualsevol ensenyament religiós que puguin haver rebut, aquesta informació els arriba directament a través del propi banc de dades de la seva memòria.–
–Algun cop ha experimentat personalment una regressió a la Vida entre Vides?–
–Sí, però he de dir-li que vaig esperar molt de temps abans de trobar la persona adequada. Sóc molt primmirat. En un dels meus programes d’entrenament, vaig trobar una dona psicoterapeuta molt intuïtiva i hàbil, i li vaig preguntar si estaria disposada a fer-me una sessió. Vaig tenir una sessió meravellosa amb ella.–
–Vostè, o algun dels seus clients, han revisat vells documents per verificar vides passades més recents?–
–Alguns clients comproven la veracitat de la seva experiència a través de vells documents, si estan disponibles. Encara que en general deixo aquestes comprovacions per al client, recentment vaig seguir jo mateix un cas, sobretot perquè va succeir a prop d’on visc a High Serres. Aquesta dona va dir que havia estat un membre del Grup Donner, que s’havien perdut a les muntanyes i van haver de recórrer al canibalisme per sobreviure. El centre on això va passar no està lluny de casa meva, de manera que vaig poder revisar vells diaris i verificar allò que havia dit aquesta dona. Va ser sorprenent el que ella sabia!–
–Té alguna teoria del per què, a hores d’ara de la història, finalment podem tenir accés a la informació relacionada amb la nostra vida entre vides?–
–Personalment, penso que hi ha dos factors actius aquí: un és la tremenda sobrepoblació de la Terra. Mai abans a la història hi ha hagut tanta gent visquent sobre la Terra, i som com rates en un laberint –especialment la gent que viu a les grans ciutats– i això produeix una pèrdua de la identitat. Jo crec que els poders existents potser ens han permès a mi i als altres descobrir una mica més d’informació del que potser s’hagués permès en èpoques anteriors a causa d’aquest fet. La segona raó, crec, és l’ús estès de drogues. Certament l’alcohol ha estat usat durant milers d’anys. No obstant això, ara els escolars de primària tenen accés a drogues, com la coca i l’heroïna, i queden drogats fins a perdre el sentit. Això és precisament allò que els nostres guies i mestres no volen que fem. L’ànima no pot funcionar amb una ment drogada. No estem aquí per escapar de la realitat.–
–El seu darrer llibre, Vida entre Vides: Hipnoteràpia per a la Regressió Espiritual, dóna instruccions detallades perquè un hipnoterapeuta pugui dur a terme regressions de Vida entre Vides. És això l’únic que necessita un hipnoterapeuta per començar a realitzar regressions de Vida entre Vides, o recomana un entrenament addicional?–
–Encara que un hipnoterapeuta experimentat podria teòricament utilitzar el meu llibre com a guia per a realitzar regressions hipnòtiques de Vida entre Vides, una sessió real necessita entre tres i quatre hores i representa un gran esforç mental i físic tant per al terapeuta com per al client. La major part de hipnoterapeutes acostumen a realitzar sessions utilitzant només l’estat alpha, que duren uns 45 minuts. Per a una regressió de Vida entre Vides el client ha d’estar en un estat theta, que arribem just abans d’adormir-nos, i normalment es necessita una hora només perquè el client assoleixi aquest estat abans que es pugui ni tan sols iniciar el treball. Per a aquest tipus de treball es necessita un tipus especial de terapeuta. Clarament no està a l’abast de qualsevol, i jo recomano encaridament un entrenament addicional abans d’intentar incloure la regressió de Vida entre Vides en la pròpia consulta.–
Mary Arsenault és l’editora del Wisdom Magazine. Per a més informació sobre el Dr Michael Newton i entrenaments previstos, visiteu aquest web:
https://www.neewtoninstitute.org/
Enllaç de l’entrevista original en anglès:
http://www.souljourneying.com/articles/article/2133640/28077.htm
Traducció de l’anglès: Loto Perrella.