Entrevista a Maria Lluïsa Valls Carreras. Editorial Caligrama.
Editorial Caligrama.
Entrevista a Maria Lluïsa Valls Carreras.
–Quan vas emprendre l’aventura literària?–
–En la meva adolescència, quan treballava en una fàbrica on es respirava l’olor de productes tòxics. En les meves nits d’insomni em dedicava a escriure poemes per a alleujar el meu neguit.–
–Per què escrius?–
–Ho porto en la sang. Recordo sent nena la tarda en la qual va venir a la masia el mestre del col·legi. Insistia als meus pares que havia de continuar amb els estudis, ja que tenia una gran facilitat per a escriure.–
–Com sorgeix el llibre «El tesoro Zíngaro» («El tresor Zíngar»)?–
–Guiada per coincidències que anaven apareixent en la meva vida quotidiana, sent aquestes les que em van impulsar, com a fulla arrossegada pel vent, cap a un poble ancestral i autèntic: el dels gitanos zíngars. Així, vaig començar a connectar amb les seves belles vivències i amb el seu tràgic destí en els camps d’extermini nazis.–
Portada del llibre «El tesoro Zíngaro» («El tresor Zíngar»).
–Com definiries aquesta obra?–
–Una obra que fuig de motlles. Creada al llarg d’immersions en les profunditats més recòndites del meu ésser i, al mateix temps, de l’inconscient col·lectiu. Revelant al final del llibre la meva creença en la reencarnació i que allò relatat ho vaig viure en la meva pròpia pell.–
–Qui són els personatges i com són?–
–La protagonista, Sira, es presenta acompanyada d’uns personatges que vibren al costat del bategar del bosc. Entre altres: el seu marit Drago; Ernestyna, la seva tia teixidora; el seu avi Janosh; els seus fills Zorka i Janko. Dono veu als seus sentiments, els seus costums, el seu arrelament a viure cada minut de les seves vides com si fos el darrer. Mitjançant la narració veuran els seus cossos dansant lliurement en el paradís i aquests mateixos cossos encorbats de patiment en les brases de l’infern. A mesura que va avançant l’obra van apareixent personatges nazis. Ja en la tercera part del llibre, situada en la vida actual, parlo dels retrobaments amb éssers d’aquest passat que intervenen en la sanació de l’ànima de Sira, de Maria Lluïsa.–
–Quins temes tractes en el rerefons de l’obra?–
–Transmeto que l’ànima de l’ésser humà posseeix memòria de vides anteriors. Que un Ésser conegut en uns altres temps pot presentar-se en aquesta vida de l’avui, amb una altra vestimenta, oferint-nos el seu mirall. Un mirall que ens permetrà veure la nostra part fosca, les nostres ferides profundes, que necessitem portar a la llum i sanar. Hi ha en el rerefons la convicció que tots hem estat i som mestres, al mateix temps que alumnes.–
–Com ha estat aquesta experiència literària?–
–Laboriosa, commovedora i màgica. Potser les vivències més notables han estat les d’anar brodant els cal·ligrames i l’impacte de les successives «causalitats» que apareixien en el moment més inesperat.–
–Què has après escrivint aquest llibre?–
–Ha estat quelcom més que aprendre. Després d’anys de teràpia per a anar superant les meves fòbies i pors, en anar escrivint el llibre prenia consciència que aquests estaven connectats a la història que relatava. Al mateix temps, apreciava que m’anava alliberant d’aquest llast del passat. Crec, va ser el que em va animar a acabar el llibre i a publicar-lo per a oferir ajut a altres éssers.
El meu aprenentatge és que tots estem connectats.–
–A quin públic van adreçades les teves obres?–
–A aquelles persones inquietes que cerquen el sentit més profund de la vida. També a aquelles que busquen una comprensió o respostes al que els està esdevenint en el seu dia a dia.–
–Com creus que ha estat la teva evolució com a escriptora?–
–He anat perseverant en el meu do d’escriure, sense pressa i sense pausa. Paral·lel a la consciència que s’anava despertant durant aquestes immersions en les profunditats de mi mateixa.–
–Quin ha estat el major repte a l’hora de dur a terme aquest treball?–
–La meva lluita interior entre voler escriure-ho de forma, diguem, corrent i el fet que em sorgien aquestes grafies sense atendre cap regla ni entendre el perquè. Va ser en acabar d’escriure el manuscrit quan un professor estudiós de la numerologia de la càbala em va explicar que mitjançant la lectura de cada cal·ligrama es produeix una sanació inconscient de l’ànima.–
–Et serveix algun mètode d’escriptura?–
–Soc autodidacta. El fet de no continuar estudiant, com va insistir el mestre del poble, crec em va salvaguardar de quedar impregnada de sabers intel·lectuals i m’ha permès estar oberta a la meva intuïció.–
–Què t’agradaria aconseguir en el públic lector?–
–Que l’espiritualitat que emana de cada pàgina sigui capaç de provocar aquests petits miracles en l’ànima o subconscient del lector i, per tant, en la seva vida diària.–
Acaba la frase Cal·ligrama és… Una editorial que treballa braç a braç amb l’autor per a aconseguir fer realitat els seus somnis.
Enllaç per a adquirir el llibre en castellà «El tesoro Zíngaro» («El tresor Zíngar»), de Maria Lluïsa Valls Carreras, dins de «Libros.CC»:
https://libros.cc/El-tesoro-Zingaro.htm?isbn=9788419267016
Enllaç a l’entrevista original en castellà:
https://www.caligramaeditorial.com/noticia?t=Entrevista-a-Maria-Lluisa-Valls-Carreras