Ho sentim, aquesta entrada es troba disponible únicament en English.
Mes: de febrer de 2020
Conferència: «Vida després de la vida».
Conferència: «Vida després de la vida».
Conferència titulada «Vida després de la vida», en ocasió del 120 aniversari de l’Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Lloc: Sala d’actes de la seu del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, Via de l’Imperi Romà, 11 bis. Ponent: Doctor Manuel Sans Segarra, metge del Servei de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Data de l’esdeveniment: Dimecres, 10 d’octubre del 2018. Data de la publicació del vídeo: Dijous, 18 d’octubre del 2018. Durada: 57 minuts i 14 segons. Idioma: català, amb expressions en castellà.
Vivim en una societat materialista i consumista i en aquesta la mort és un tabú, per això aquest títol. L’ésser humà es pregunta: «Qui soc? D’on vinc? A on vaig?». Hem cercat la resposta i no la tenim completa. Descriurem experiències de malalts que han entrat en mort clínica i que hem aconseguit recuperar-los. Aquests malalts canvien la seva concepció existencial després de les seves experiències. Com a cap de servei, tant en la teràpia assistencial, com en la docent, com en la recerca m’he fonamentat en l’acte científic, que és la llei de la que coneixem les seves bases, que podem reproduir experimentalment en laboratori. El que comentem aquí en una gran part té base científica, però hi ha una part que no la té.
Perquè un cirurgià s’interessa per aquests temes? Treballem en un hospital d’alta especialització que rebem pacients molt greus de tota Catalunya, abans de la crisi de tot l’Estat, de càncer i de trasplantaments, amb trasplantaments de fetges amb uns índexs de supervivències molt alts. He estat molt a prop del dolor profund de l’ésser humà, tant del malalts com dels familiars, i molt proper a la mort.
Tractem de pacients amb mort clínica: aturada cardíaca, aturada respiratòria i sense activitat mental que després d’aplicar mesures de reanimació cardiorespiratòria al cap d’uns minuts aconseguim recuperar-los. En aquest interval de temps, els malalts ens expliquen unes vivències i unes experiències realment espectaculars.